Artista en evolució i creixement constants. Ha format part de projectes de música experimental, clàssica, jazz, funky, música tradicional catalana, teatre, dansa, sense perdre mai l’essència com a intèrpret, creador i improvisador.
Ha actuat a països com Espanya, Suïssa, Portugal, Alemanya, Dinamarca, Anglaterra, Rússia o Nova Zelanda com a solista, en agrupacions o amb orquestra. Membre fundador de la companyia de creació interdisciplinària Cia. RAU (Barcelona) amb Jaume Sangrà, i del col·lectiu emergent de reinterpretació de la música antiga i contemporània Lo Desconcert (Colònia, Alemanya) amb la violinista Sara Cubarsi.
Ha estat músic creador resident a la Pedrera (Barcelona, 2017)[9], l’Atlàntida de Vic (2020), la Marfà (Girona, Residències internacionals 2020-2021) i al Zamus Zentrum für Alte Musik Köln (Colònia, Alemanya, 2021)[12]. Ha estrenat obres pròpies així com de Josep Soler i Sardà (1935-), Hector Parra (1976-), Raffaele Grimaldi, Sara Cubarsi, Joan Magrané (1988-), Stellan Veloce, Enric Palomar (1964-). Ha participat en la recuperació, interpretació d’obres de José Soler Casabón (1884-1964) i en l’enregistrament de la integral per piano d’Enrique Escudé-Cofiner (1909-1996). Ha enregistrat per la WDR (Ràdio de Colònia, Alemanya), RTVE, TV3, Canal 33, Catalunya Ràdio, Catalunya Música, entre d’altres.
Marigó és un músic format com a pianista clàssic a l’Esmuc de Barcelona (Vladislav Bronevetsky) i al Conservatori Tchaikovsky de Moscou (Irina Plotnikova). Ha desenvolupat la seva faceta com a improvisador guiat per Xavier Dotras, Albert Bover, Emilio Molina, Juan de la Rubia, Michael Pisaro, James Fei, Evan Parker. Amplia la seva formació gràcies a les beques CEP, CoNCA i AIE, i recolzat pels premis nacionals i internacionals obtinguts com a pianista i compositor durant l’etapa de formació (Eugènia Verdet, Ciutat de Manresa, Ricard Viñes, entre d’altres). Ha rebut valuosos consells de mestres com Nelson Goerner, Elsa Púppulo, Elisabeth Leonskaja, Barry Douglas, Christian Sacharias, Paul Badura-Skoda, Jacques Rouvier o María Jesús Crespo, entre d’altres. La majoria d’aquestes classes, organitzades i pagades per la beca del CEP (Centre d’Estudis Pianístics).
Quant a la docència, és professor d’improvisació i educació auditiva a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC) i el Conservatori Superior de Música del Liceu. Està especialitzat en la Metodologia IEM (Instituto de Educación Musical Emilio Molina) com a docent i com a formador de professorat.